Passió pel retrat

Acudir els diumenges al matí al Centre del Carme de València s'ha convertit en una cita ineludible per a moltes i molts artistes valencians apassionats pel retrat. Habitualment, d'onze a una del migdia, diversos retratistes practiquen diferents modalitats artístiques, des del carbonet a la sanguina, pastís, llapis i aquarel·la, amb les i els models improvisats entre els visitants al museu que es presten a posar durant mitja hora en el claustre renaixentista de l'antic convent.

Són els pocs que entren en el museu amb bosses i motxilles, amb la confiança de zeladors i vigilants que fins i tot han arribat a posar, en diverses ocasions, pels artistes. Normalment, quan conclou la sessió de retrat, la majoria dona als que han posat les seues obres, a vegades de gran grandària.

En l'actualitat, cada diumenge, es reuneixen entre deu i quinze retratistes, però, com assenyala Eduard, un dels més veterans, abans de la pandèmia arribaven a reunir-se més de trenta. El grup s'ha convertit en un atractiu més per als que visiten el Centre del Carme. La pandèmia i un parell d'anys sense vindre va fer que l'afluència de retratistes baixara, assenyala Santiago, un altre dels pintors habituals a aquestes trobades dominicals.

Qualsevol artista que li agrade el retrat és benvingut, uns altres es situan pel jardin i dibuixen el claustre o detalls de l'edifici. Amelia i Sol són, també, dos de les assídues a aquesta trobada. Solen donar els seus dibuixos de gran format als quals posen i el carbó sobre paper s'ha convertit en la manera de plasmar la seua afició de dècades; són mayoria les dones que acudeixen a aquesta cita.

L'actual Centre del Carmen va albergar, durant, gran part del segle XX, l'antiga escola de Belles arts de València i a ella acudian nombrosos alumnes de tota Espanya atrets per la seua fama i la del seu elenc de professors. Després, en els anys 80 es va inaugurar l'actual Facultat de Belles arts, en la Universitat Politècnica, i l'escola va tancar les seues portes. Després d'una gran remodelació va tornar a obrir-se a principis dels 90 com a centre d'exposicions, primer adscrit a l'IVAM i després iniciant la seua marxa pròpia.

Són els habituals a aquesta cita els que, preguntant per l'origen de la trobada, ens responen que el va iniciar l'escultor de la Ossa. Amb la curiositat de recaptar les dades precises, contactem i ens acostem a l'estudi que el quasi octogenari artista posseeix al Carrer Alboraia de València, prop de l'Institut Benlliure, i al qual acudeix diàriament a treballar, i és ell el que ens explica com es va iniciar: "Quan Felipe Garin és nomenat president del consorci de museus i, també, director gerent del Centre del Carme, em proposa recuperar d'algun mode l'activitat artística del centre per a recordar el que va ser aquest edifici, amb les seues aules". El catedràtic i escultor Alfonso de la Ossa, en aquell moment professor en la Facultat de Belles arts, va promoure l'inici de les trobades als quals acudeixen nombrosos artistes i aficionats. Prompte també es van afegir a la cita membres del Cercle de Belles arts (hui desaparegut) del qual de la Ossa va ser també president un temps.

Així, l'afició de nombrosos artistes i la voluntat que el record del qual va ser durant dècades el Convent del Carme no es perdera, els retratistes continuen acudint cada diumenge al museu per a practicar. Un atractiu més per als que el visiten els diumenges al matí i una oportunitat de portar-se debades un parell de retrats si posen com a models.

*La versió en castellà d'aquest l'article s'ha publicat al digital "Valencia bonita" que es pot consultar en aquest enllaç: https://www.valenciabonita.es/2024/02/02/arte-en-vivo-domingos-centro-del-carmen-valencia/